EXPOSICIONS

Vos presentem la nova exposici

de Ignacio Ferrando


Sempre em crida l'atenci quan sota al carrer, que entre el mobiliari urb amb el qual entropessen els meus ulls, hi ha dos personatges que compleixen el patr Dr. Jekyll i Mr. Hyde, Can i Abel, Ying i el Yang, poli bo i poli dolent -...

D'una banda hi ha els semfors, ms que necessaris i que acaparen totes les mirades urbanites. Fins i tot quan estan espatllats seguim mirant-los, com esperant la seua resposta impossible.

Al seu costat o molt a prop, per majoria absoluta d'unitats i (penso) derrotes, estan els fanals, que passen quasi sempre desapercebudes.

De dia no t sentit mirar-les, per qu, i de nit molesta enfrontar-se a la seua brillantor.

Sn com potetes lletges. Noms les veuen: Gene Kelly i el seu paraigua inestables humans etlics, serens d'antany usant-les com llanternes de acomodadors de cinema, alguns enamorats per fer-les servir de punt de suport, cadenats de bici (amb o sense elles), adhesius d'ofertes per a aturats, vens del primer garrepes, vens del primer insomnes, llum de menjador dels sense sostre, xoc de trens entre elles i mbils amb esclaus, la meua ombra, fent-me companyia i obrint qual matxet selvtic el meu pas, per desprs passar sense canvi de contracte a guardaespatlles. ...

Servisquen aquestes fotos com a petit homenatge a elles i per associaci als seus companys de pis, millor dit, de carrer, els semfors.


Ignacio Ferrando